Últimament es parla molt dels lloguers de temporada com a forma d’evitar les limitacions del lloguer. Però un contracte no és de temporada només pel fet de pactar-lo per uns mesos, sinó que s’ha de fer constar la causa de temporalitat, com ara un curs lectiu per a un estudiant o l’estiu per uns estiuejants. Si se’n desprèn que la intenció és establir-hi l’habitatge permanent i principal del llogater, no pot ser considerat de temporada. Què passa si, per exemple, s’ha pactat un lloguer de 9 mesos, però no se n’ha especificat la causa de temporalitat? Com que no queda justificada, es considera un lloguer d’habitatge habitual i aquests contractes han de tenir una durada obligatòria de 5 anys —o de 7 si és propietat d’una persona jurídica— des de la reforma del 5 de març de 2019 de la Llei d’arrendaments urbans. Això significa que aquest contracte es prorroga obligatòriament automàticament fins als 5 anys. Les parts no poden renunciar-hi al contracte ni oposar-s’hi sense el consentiment de l’altra.
Ara bé, un cop finalitzats aquests 5 anys, la llei preveu que el contracte es pugui prorrogar tres anualitats més. Això val per a tots els lloguers d’habitatge habitual, encara que s’hagi pactat una durada inferior. Ara bé, aquestes pròrrogues (dites “tàcites”) no són obligatòries i les parts poden renunciar-hi notificant-ho a l’altra amb una antelació de 4 mesos per la propietat i d’1 pel llogater.
Si la propietat fa aquest preavís amb una antelació inferior, el contracte s’haurà prorrogat automàticament per un any més i no es podrà renunciar a la pròrroga. Molts propietaris creuen que poden donar per finalitzat el contracte simplement recordant als llogaters que s’apropa la data de finalització del contracte… I no! Cal que facin el preavís amb prou antelació. Per tant, si hagués de donar algun consell al respecte, seria que es vigili amb el temps dels preavisos i amb les pròrrogues del contracte, ja que tenen conseqüències importants tant pel llogater com per la propietat.
La regulació del lloguer ha complicat una legislació que ja fa anys que va augmentant de complexitat, per això molts propietaris intenten escapar-se d’algunes limitacions. Però és important tenir clar que la legislació prèvia a la regulació del topall també té unes garanties per les dues parts i que cal estar atents a com funcionen per assegurar els interessos de cadascú.
