El poder s’administra a base de la pastanaga i el bastó. La pastanaga són els premis que té comportar-se com interessa al poderós. El bastó són els càstigs que reps per no comportar-te com t’és exigit. És una llei elemental del poder, la de la pastanaga i el bastó.
La setmana passada ens ho recordava la Generalitat en matèria d’habitatge. El dijous 30 de gener va entrar en vigor el règim sancionador del topall del lloguer a Catalunya; el ‘bastó’ de la política de regulació del lloguer. Fins ara aquesta regulació només comptava amb la ‘pastanaga’:els propietaris que rebaixessin un 5% o més un nou lloguer en un municipi de zona tensionada, podien —i encara poden— reduir el 90% dels impostos sobre els guanys que obté del pis a la declaració de la renda (art. 23.2.a LIRPF). Però el poder no s’exerceix només a base de pastanagues, i d’aquí el Decret llei de la setmana passada.
Que fins ara no hi hagués cap bastó —règim sancionador— per garantir el compliment dels topalls del lloguer només és un exemple més de la mala tècnica legislativa del nostre país, que genera inseguretat jurídica. Un propietari fins ara no tenia clar què passava si el contracte que signava superava l’esmentat topall —en vaig parlar l’abril de l’any passat. Ara s’aclareixen els dubtes: llogar un pis a un preu superior a l’índex de referència comportarà una multa d’entre 9.000 i 90.000€ si se supera en menys del 30% o de 90.001 a 900.000€ si se supera en més del 30%.
Habemus ‘bastó’. O més aviat ‘garrot’, perquè a ningú se li escapa la desproporció d’aquestes sancions. Estem parlant que si l’índex de lloguer d’un habitatge disposa que s’ha de llogar per 600€ i resulta que es lloga a 601€ al propietari se li imposarà una multa de 9.000€. Sense pal·liatius. Amb independència del debat de si aquesta mesura seria menys injusta si les sancions no anessis directament encaminades a arruïnar el propietari, cal tenir ben present l’efecte indesitjat que tindran aquestes mesures: la caiguda de l’oferta de lloguer, com ja ha succeït. Sense anar més lluny, el tercer trimestre de 2024 la reducció interanual va ser d’un 17,2% en municipis tensats, mentre que als altres només va caure un 1,6%.
Si algun lector té encara avui dia la intenció de llogar un pis —encara que sigui a un familiar o amic—, recordeu la premissa: sense un bon advocat, val més pis buit que llogat.
Article publicat a El 3 de vuit el 7 de febrer de 2025 sota el títol “La pastanaga i el bastó”.
