Dilluns a Barcelona dues germanes es van suïcidar davant el seu imminent desnonament. És una lamentable situació amb la qual ens enfrontem periòdicament els qui ens dediquem al dret d’habitatge. El perfil és clar: gent que fa molts anys que es troben en aquesta situació límit i que acaben patint problemes de salut mental per l’assetjament d’alguns propietaris, l’estrès que provoca la incertesa de poder quedar al carrer i els desenganys de la ineficàcia i manca de respostes de l’administració.
En els tres anys que fa que tinc obert el meu despatx, he atès a un centenar de persones en la situació de les germanes de Barcelona: famílies que han hagut de deixat de pagar el lloguer i que s’enfronten al seu desnonament. Les seves històries són sempre colpidores.
Llegeixo a la premsa que les germanes de Barcelona van mantenir el seu patiment en silenci: ni la família, ni els veïns, ni l’administració ni el jutjat coneixien la seva situació límit. Quan s’han sabut, ja era massa tard per fer-hi res.
Si haguessin demanat ajut, hauríem arribat al mateix punt? Potser sí, però segurament no. He atès gent en la seva situació que m’ha dit que se suïcidaria si la cosa anava malament… Però sempre ho hem reconduït, hem salvat la seva situació i han pogut demanar ajut psicològic. El sistema és imperfecte, ple de defectes, però som molts els qui intentem la reconducció d’aquestes situacions.
Ara bé, per què hi ha gent que no demana ajuda? No podem entrar al cap de les germanes de Barcelona, però crec que un factor important és la frustració que molts senten davant d’una administració buròcrata que no dóna respostes o que en dóna tard i malament. L’administració es veu desbordada gestionant milers de casos com el d’elles perquè se centra a intentar aturar els desnonaments a últim minut —cosa que només allarga la situació, sense posar-hi solució— i en sancionar als propietaris —que tampoc soluciona el problema de fons.
Si en lloc de tapar forats dediqués els esforços a fer que aquesta gent pogués guanyar-se la vida dignament i a oferir-los una alternativa habitacional quan cal, segurament no tindríem tantes situacions com les de les germanes de Barcelona. Contra ajudes que perpetuen la misèria i carregar les culpes a un altre, una bona feina i residència temporal on refer la vida.
Article publicat a El 3 de vuit el 5 de juliol de 2024.
