Fa uns dies va ser notícia el cas d’una família de Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès) que viu presa a casa seva perquè 23 dels 26 pisos del seu bloc estan ocupats. Amenaces, agressions, robatoris, festes fins altes hores de la nit, drogues, anades i vingudes de desconeguts… El malson que viu aquesta gent ningú el vol. I, desgraciadament, no és un cas aïllat: només a Vilafranca del Penedès més de 2.000 persones pateixen okupacions violentes com les d’aquesta família, amb els okupes pràcticament dins de casa.
Si la propietat (SAREB) hagués actuat ràpidament davant dels primers casos, aquesta situació es podria haver evitat; els primers dies són claus. Ara ja estem en una situació de màfies de l’ocupació difícil de solucionar. Però que no desesperi aquesta família: s’acabarà solucionant.
Aquesta notícia i la importància de reaccionar ràpidament a les ocupacions em va recordar el mite de les 48 hores. Circula que si un ocupa està menys de 48 hores a un immoble, se li pot practicar un desnonament exprés. Això és fals. Ara com ara, cap llei, reglament o protocol estableix que el desnonament es pugui practicar automàticament sense autorització judicial abans d’aquestes 48 hores. I si ho heu cregut, tranquils que no esteu sols: alguns advocats també creuen que aquest termini existeix!
És cert que la policia pot desocupar un habitatge sense autorització judicial en alguns casos, però l’element important a tenir en compte no són les hores que fa de l’okupació, sinó que s’hagi constituït domicili o no. És a dir, que si es pot entendre que els ocupes habiten i desenvolupen la seva vida íntima i familiar a l’habitatge, la policia no podrà fer-los fora sense autorització judicial, encara que hagin entrat de forma completament il·legal a l’immoble.
Hem d’entendre que molts ocupes estan assessorats per màfies —circulen “guies” per a ocupar una casa— o, directament, en formen part. Són coneixedors del que disposa la llei sobre constituir domicili i se n’aprofiten. A vegades, en poques hores ja tenen elements que simulen que fan vida allà —roba, el rebut d’una pizza entregada a domicili…—. Això dificulta molt el desnonament policial i condemna a una intervenció judicial molt més lenta. Però aquestes situacions no sempre són clares i es poden discutir. Per això és imprescindible un bon assessorament legal des del minut zero, encara que els ocupes faci molt poc que són a l’immoble; les primeres hores i una resposta ràpida són clau.
Una possible reforma a la vista
El Congrés el 18 de març de 2025 va fer un primer pas per a tramitar una llei que acceleri els desnonaments i els desallotjaments d’okupes en un termini de 48 hores. La idea és reformar la Llei d’Enjudiciament Criminal per a ampliar les mesures cautelars en cas de denúncia i garantir la recuperació de l’habitatge en un màxim de 48 hores, impedint dilacions quan s’al·leguin situacions de vulnerabilitat.
No obstant això, aquesta norma encara no s’ha aprovat i, per tant, no és d’aplicació. Fonts legislatives consultades per Compte Advocats calculen que la reforma podria aprovar-se a finals d’any. En tot cas, en seguirem l’evolució de prop, però hem de tenir en compte que és una mesura que ja es reclama des del 2022 —com a mínim— i que des d’aleshores només s’han fet passos en la direcció oposada.
Exemples de quan no s’ha constituït domicili per part dels ocupes
Una bona i ràpida actuació legal és clau, per a poder evitar mals majors. Com es comentava, quan els okupes no han establert domicili, la policia pot actuar sense autorització judicial per aturar un delicte flagrant. És per això que al mateix municipi de Santa Margarida i els Monjos —i a diferència del cas que s’exposa a l’inici de l’article— trobem exemples de desocupacions ràpides, com el cas de l’actuació de la policia municipal a la Ràpita el 21 de març de 2025, quan va evitar una ocupació (El Caso). O, més recentment, el d’un immoble tapiat a La Girada (RTV Vilafranca).
Article publicat a El 3 de vuit el 6 de juny de 2025 sota el títol “El mite de les 48 hores”.
