Com protegir casa meva dels ocupes?

El primer ha de contactar amb la policia i amb un advocat especialista en ocupacions il·legals. El propietari pot denunciar davant de la policia quan aquesta reculli l’atestat dels fets, per això és important l’adequat assessorament legal.

La policia identificarà als ocupants i a la propietat de l’immoble, inspeccionarà l’immoble per comprovar els danys que s’hi hagin pogut ocasionar, instruirà l’atestat corresponent i recollirà la denúncia de la propietat.

En cas que l’ocupació sigui flagrant, els Mossos d’Esquadra desallotjaran als ocupes. En cas contrari, haurà d’iniciar un procediment judicial per a recuperar la possessió del seu immoble, ja que es necessita una ordre judicial per desallotjar els ocupants.

El famós termini de 48 hores és un mite àmpliament estès —també entre els advocats no especialitzats en dret immobiliari. Enlloc es recull que hi hagi un termini a partir del qual la policia no pugui actuar. Perquè els Mossos d’Esquadra puguin actuar cal acreditar l’existència d’un delicte flagrant. Llegeixi aquest article al respecte.

Un delicte és flagrant quan hi concorren els següents elements:

• Immediatesa de l’acció delictiva. Cal que l’ocupació s’estigui cometent en aquell moment o s’hagi comès instants abans.
• Immediatesa de l’activitat personal. Cal que es pugui relacionar directament a l’ocupa amb l’ocupació de l’immoble. Això es tradueix en el fet que l’ocupa es trobi dins de l’immoble quan arribin els Mossos d’Esquadra o que hi hagi testimonis que indiquin que és ell qui ha ocupat.
• Necessitat urgent d’intervenció policial. Ha de ser necessària l’actuació policial per evitar el delicte, per detenir als ocupants o per evitar la destrucció de proves si s’acudís a sol·licitar l’autorització judicial.

Pot interposar una denúncia penal per usurpació o violació de domicili, segons el cas. També pot iniciar un procediment civil de desnonament per precari. És recomanable assessorar-se amb un advocat per determinar la millor via d’actuació.

És imprescindible comptar amb l’assessorament d’advocats especialitzats en la gestió d’ocupacions il·legals.

A Compte Advocats estem especialitzats en combatre les ocupacions il·legals. Després d’anys de tracte directe amb ocupes, persones amb dificultats econòmiques i administracions públiques entenem com pensen i actuen els ocupes conflictius i podem anticipar estratègies per minimitzar riscos o desescalar situacions complicades. Sabem com optimitzar els terminis i evitar que un tràmit s’eternitzi.

Si vostè es troba en una situació d’ocupació il·legal i vol posar-hi solució, no dubti a contactar amb nosaltres.

En funció que l’habitatge constitueixi o no domicili, es contemplen dos tipus de delictes:

• Violació de domicili: quan s’ocupa un domicili.
• Usurpació: quan s’ocupa un habitatge que no constitueix el domicili d’algú altre.

El concepte penal de domicili es pot entendre com el recinte on l’habitant i els seus parents pròxims habiten i desenvolupen la seva vida íntima i familiar, amb clara voluntat d’excloure’n a terceres persones.

La protecció del domicili s’estén no només a les estances destinades a la convivència en intimitat, sinó a tots els annexos que constitueixin l’entorn de la vida privada dels habitants, indispensable per al desenvolupament d’aquesta intimitat familiar.

El domicili a efectes juridicopenals ha de tenir un ús actual, tant si aquest ús és temporal com permanent. Per aquesta raó, s’inclouen en l’àmbit de protecció els habitatges destinats a usos vacacionals o segones residències, aptes per a ser ocupades pels seus titulars o els qui aquests autoritzin.

No és rellevant que el lloc constitueixi primera o segona residència, sinó si, quan es troba l’afectat a l’immoble utilitza l’habitatge com un espai en el qual desenvolupa aspectes de la seva privacitat o no. Per tant, la protecció a efectes penals és la mateixa per un immoble o l’altre, segons l’ús que se n’estigui fent en aquell moment.

Els immobles, habitatges o edificis que no estan en condicions de ser habitats o que estan abandonats, queden al marge de la protecció penal. S’exigeix que l’immoble present unes condicions mínimes d’habitabilitat per a entendre que concorre el tipus penal, perquè en cas contrari no es veuria lesionat el bé jurídic que pretén salvaguardar. No dóna lloc a l’aplicació del tipus l’ocupació de finques abandonades o en estat d’absoluta inhabitabilitat.

Tot i que l’ocupació és il·legal, els ocupants tenen drets fonamentals, com el dret a la intimitat i a no ser desallotjats sense una ordre judicial. Aquests drets s’estenen al seu domicili, encara que l’ús que en faci tingui un origen il·lícit —com és l’ocupació.

Sí, poden empadronar-se, però això no els atorga drets de propietat ni els legitima l’ocupació.

No, en cap concepte! Forçar l’entrada al domicili d’uns ocupes —encara que aquest sigui il·lícit i que l’immoble sigui de la vostra propietat— pot comportar un delicte de violació de domicili o de coaccions. L’única manera segura per a recuperar la possessió del seu immoble és que actuï per les vies legals, encara que siguin més lentes.

Sí. Actuar pel seu compte pot comportar conseqüències penals, com denúncies per violació de domicili o coaccions. És millor seguir les vies legals establertes.

L’Audiència Provincial de Barcelona va acordar que donar de baixa els subministraments dels immobles ocupats ja no serà considerat com un delicte de coaccions. Tot i això, l’acord parla exclusivament del delicte de coaccions, però no concreta res en relació amb l’assetjament immobiliari. Pot llegir aquest article al respecte.

Depèn del cas. Si l’ocupació és recent i es tracta del seu domicili, pot ser ràpid. En altres casos, el procediment judicial pot durar mesos. Per això cal un bon assessorament des del primer moment, per garantir que recupera la seva propietat amb la màxima seguretat i rapidesa.

La presència de menors pot retardar el desallotjament, ja que el Jutge pot suspendre’l fins al 31 de desembre de 2025 quan els ocupes tinguin a càrrec seu a menors o bé siguin dependents o víctimes de violència sobre la dona. Ara bé, també s’ha d’acreditar una situació de vulnerabilitat econòmica —per la qual la canalla en rebaixa els requisits— i que la propietat no s’hi trobi ella mateixa. Per tant, aquesta suspensió no és automàtica i depèn de més factors que la presència o no de menors.

No obstant això, aquesta suspensió no podrà fer-se mai si l’ocupació s’ha fet en un immoble que sigui el domicili habitual o una segona residència del propietari o d’algun llogater, o quan l’ocupació s’hagi produït després del 2 d’abril de 2020 o mitjançant intimidació o violència sobre les persones.

La suspensió del desnonament només podrà acordar-se quan es tracti d’habitatges que pertanyin a titulars de més de deu habitatges.

Mantenir l’immoble en bon estat, llogar-lo o cedir-lo temporalment són mesures que poden ajudar a prevenir ocupacions. En qualsevol cas, el sistema més efectiu per a evitar-les i que es pugui actuar ràpidament sense la necessitat d’un procés judicial llarg és la instal·lació de sistemes de seguretat. D’aquesta manera, si es produeix l’ocupació es té una constància fefaent del moment en el qual s’ha produït i es pot al·legar la flagrància de l’ocupació.

Si té coneixement que l’ocupació s’està produint en aquests mateixos instants, el primer que ha de fer és posar-se en contacte amb la policia i contactar amb el propietari de l’immoble perquè pugui emprendre les mesures pertinents.

Si l’ocupació es va produir fa temps, el que ha de fer és contactar amb el propietari per informar-lo i saber si ja ha emprès les mesures pertinents. En cas que no ho hagi fet o que no conegui qui és el propietari, pot informar-ne a la comunitat de veïns i a l’ajuntament perquè instin el desnonament si l’ocupació genera problemes de convivència.